Publié : 2008-12-07
1) dins la debuta de Grizzly John que vos es estada prepausada, se pòt verificar que l’eròi es subretot lo supòrt d’accions ?
L’eròi se presenta coma un paure cavalièr sus las pistas del desèrt american e descriu un país de tots los raives, pr’aquò dangierós ; quò es un país sec, ont cal luchar per viure : es un trobador modèrne, pescant del mond per auvir son conte.
2) de quin conte occitan s’inspira Grizzly John ?
S’inspira del conte del leberaubre o de Joan de l’Ors
3) Amb quin mite Chapduèlh a entrebescat lo conte occitan ?
Vesèm dins aquel conte lo mite del Far West e dels prumièrs temps dels pionièrs.
Chapduèlh a tanben entrebescat aquel conte amb lo mite del drollet elevat per una bèstia, lop o elefant : lo trobam dins “Remus e Romulus”, dins lo “Libre de la Jungle” dins la literatura. Aicí, quò es l’orsa que adòpta un mainatge. aquel dròlle tòrna chas los òmes fasent l’experiença del trabalh.
4) Quines noms, aspèctes, particularitas de la mesa en scèna, de l’enonciacion, quin tractaments particulars de l’espandi e del temps copan la nontonia del debanament de la accions ?
Evoca d’en primièr Davy Crockett e la vita a Washington : tot lo conte e ponctuat de mots angleses que balhan una parença exòtica.
Fa tanben dels comentaris sus l’asard que fa ben las causas per son conte.
Parla de l’Œdipe.
tòrna a sa vita e damanda de bròchas sechas per far fuòc e s’adreiça al legidor per lo gardar aurelhós.
I a la vita abans que siá adoptat, sa vita de drollet, sa vita de mièg-òme e d’òme : l’istòria s’espandís sus un vintenat d’annadas
Vesèm tanben los diferents mestièrs qu’assaja dins lo temps e las espròvas que li cal passar per devenir venir un òme.
5)- Imaginaretz la seguida de la aventuras de Grizzly John
Grizzly John encontrèt un cercaire d’aur e lo volguèt ajudar a cercar (disem “pescar”) de las pepitas dins l’aiga, mas desbolhèt totas las maquinas sus la ribièra e partiguèt en s’emportant un sac d’aur e venguèt plan poderós e respectat dins la societat americana.
Aquel conte es un conte parodic qu’es presentat gràcia a una mesa en abisme. Primièr i a lo debanament d’una narracion ont l’autor bota en scena un contaire e puèi i a lo contaire que desvolopa son conte. L’autor es lo comentator en defòra qu’es a l’origina de l’umor dins aquel conte modèrne qu’es una adaptacion de Joan de l’Ors (o la Leberaube o maites personatges mitat òmes e mitat bèstia) dins lo contèxte de la conquista american de l’Oèst. Sos comentaris ironics ciblan :
lo mond politic e sas costumas amb Crocket e sa vida de politician emborguesat a Washington,
la critica intellectuala dels contes amb los adjunts del Shériff que son de critics especialistas del conte : Propp, Haarne…
la mòda de las minoritats dins las annadas 68 amb los « pow-wow » indians que son un reviscolament de las tradicions indianas de l’Amercia del Nòrd,
los jos títols que son un comentari amusat sus çò que ditz de l’utilitat dels contes pels dròlles e lor socializacion, etc…
L’estructura del conte de Grizzly John es « carrada » e respècta a la letra los estudis teorics de l’aparelh critic suls contes signats pel critic rus Propp aital coma Betheleim…